Salvador Ribas: “L’objectiu del PAM és seguir reafirmant-se com una referència científica mundial”

Oriol Gordillo, Balaguer – En Salvador Ribas i Rubio és un astrofísic llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1997. El gener de 2016, però, es va doctorar en contaminació lumínica, uns estudis que la UB oferia per primera vegada. Ribas va exercir de professor associat a la mateixa universitat fins el 2008 i, va ser llavors, a partir de quan va començar la seva trajectòria com a director científic del Parc Astronòmic del Montsec. “Ara puc dir que segueixo sent un docent de la universitat, però amb la categoria de col·laborador docent. Això consisteix en donar classes no remunerades fora del centre, com és el meu cas al PAM repartint lliçons pràctiques d’astronomia dins del planetari”.

Així doncs, amb aquest breu repàs cronològic trencàvem el gel amb el director científic del Parc Astronòmic del Montsec, institució que arreu de Catalunya i  a escala internacional ja s’ha convertit en tot un referent dins el camp de la ciència i l’astronomia.

Quina és, stricto sensu, la tasca del director científic del Parc Astronòmic del Montsec?

S’ha de fer de tot, som molt poca gent al PAM. Per una banda, la tasca principal de gestió de continguts i supervisió administrativa i operativa de personal del COU, espai divulgatiu i educatiu del Parc. Grosso modo, doncs, la direcció científica del COU consisteix en dirigir aquesta feina en tots els nivells i a mode més específic l’estudi del cel des de l’observatori, (feina vinculada fortament amb el doctorat de contaminació lumínica), les qüestions que es deriven de la certificació Starlight, els estudis derivats de mesures de qualitat, etc. En això se centra la meva recerca i això ha acabat esdevenint la línia en què publiquem articles i realitzem estudis al centre.

És vostè qui, des de la inauguració del parc, ostenta aquest càrrec? I quines són, específicament, les seves funcions?

No, hi va haver un director científic abans meu. De fet, jo hi vaig ser una mica abans de la inauguració del Parc al públic, l’any 2008. Anteriorment, però, durant la fase de construcció i planificació, el càrrec va ostentar-lo des de 2002 en David Fernàndez Barba, i fins a gener del 2008. Avui ell és treballador de la Generalitat per l’Institut Nacional de Recerca (IRN). En resum, en la fase de funcionament sí que he estat jo sempre el director científic però durant la fase de construcció hi havia hagut una altra persona.

És fort el vincle en l’estrictament científic i el turístic, dins el mateix parc?

Sí, la idea primitiva és que el Parc esdevingués des de l’inici un projecte transversal. On la fase de recerca i divulgació científica anés molt relacionada amb l’oferta d’activitats encarades al públic. No obstant això, tot i que sigui el PAM en el conjunt qui gestioni ambdues vessants, sí que hi ha un personal específic per cada cosa: l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) s’encarrega de la recerca més bàsica i l’estament del Parc se n’ocupa de la investigació més profunda a través del seu gestor (econòmic), que actualment és el Consell Comarcal de la Noguera, de qui depenem econòmicament de forma total.

Com ha evolucionat al llarg de la seva quasi dècada d’existència? S’estan complint les expectatives? És satisfactòria la xifra dels 200000 visitants en 8 anys?

D’aquí 15 dies es compliran 8 anys des que es va obrir el parc al públic. Val a dir que quan vaig prendre les regnes de la direcció científica del Parc, em va arribar tota una paperassa en la que hi havia descrits els plans de viabilitat. Respecte els nombres que hi havia en aquests plans, que estimaven uns 15.000 visitants per anys, ja s’han duplicat les expectatives amb el rècord dels 32.000 de l’any passat. Així doncs, arribem a la conclusió que aquets plans tampoc no estaven gaire ben dissenyats ja que, per començar, segons els seus números avui el Parc no sobreviuria. Al PAM hi treballen 9 persones durant l’any, més 2 que a l’estiu s’incorporen per poder ampliar l’horari de la part d’atenció al visitant. Només comptant els sous d’aquesta gent i el manteniment de les instal·lacions ja necessitem un pressupost força elevat que, aproximadament, avui ronda el mig milió d’euros anuals.

Captura
En imatge, Salvador Ribas, astrofísic i director científic del Parc Astronòmic del Montsec.

La darrera temporada vàreu assolir les 32000 visites. Es pretenen superar enguany?

De fet, la xifra de les 32.000 visites ja era, per nosaltres, una utopia. I talment com ja ho semblaven els 30.000 visitant l’any anterior. La idea és intentar mantenir-nos i fins i tot augmentar una mica el nombre si es pogués, però ja hi ha molt poc marge per seguir pujant. Tothom vol venir els dissabtes a la nit. Què passa? Doncs que els dissabtes a la nit ja estan plens. Bé plens… es van omplint fàcilment i, és per això que costa poder créixer. Però ara intentem créixer amb els escolars, aprofitant que les seves visites estan incrementant-se molt ràpidament, així també com les activitats diürnes – amb la sessió diürna del planetari i l’observació del Sol – que catalogaríem més de caire familiar. Ara, sí vols venir un dissabte, pot ser que t’hagis d’esperar fins a dos mesos, sobretot en el cas de grups grans. El volum de reserves anticipades que tenim és molt i molt alt. La capacitat del centre és de 136 persones cada dues hores.

Així doncs, podem deduir que l’impacte que genera el Parc sobre el turisme de la zona és força important?

És brutal: parlem de més de 30.000 visitants a l’any i del doble de visitants per cap de setmana respecte la població total del municipi més proper al centre, Àger. El PAM rep uns 300.000 euros a l’any de la Generalitat i en genera gairebé 1.400.000, tenint en compte el sector serveis (albergs, càmpings, restaurants) proper a la zona.

Respecte el finançament econòmic, a banda dels beneficis obtinguts per les visites, són el Consell Comarcal de la Noguera i la Generalitat de Catalunya els que us proporcionen la major part del finançament?

A nosaltres ens finança, a banda del que obtenim a partir de les entrades al PAM, totalment la Generalitat. Per un altre costat, el Consell Comarcal és el nostre gestor econòmic, dit bastament, l’organisme que ens paga les factures. Sí que és cert, però, que també podem rebre matèria econòmica d’algunes subvencions de projectes puntuals de diversa tipologia i 2 o 3 anys de durada, sobretot a escala europea. De fet, ara estem pendents d’una subvenció pel projecte d’un estudi sobre la humanitat i el seu futur.

Creieu adequades les quantitats? O bé deguda la crisi o per qüestions de prioritats les considereu escasses?

Es va donar una retallada molt forta amb la desaparició del Consorci del Montsec, que gestionava antigament el Parc i s’encarregava de pagar els treballadors. Si no recordo malament, això va ser cap al final del 2012. Deguda una simplificació dels pressupostos i per manca de diners es va rebaixar molt el finançament. A més, per la crisi, la venda d’entrades va decréixer. Tot i això, a base de molt treball, hem aconseguit mantenir tota l’activitat al Centre. Cal dir que per tal d’optimitzar els recursos vam fer una reestructuració de personal i tasques amb la qual vam estalviar 200 mil i escaig euros.

Tal i com va informar la presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, Concep Cañadell, durant el curs passat van visitar unes 62 escoles i 2.800 alumnes. Quan sorgeix la idea d’oferir el Parc en una vessant didàctica?

Des fet des de l’inici. El que passa és que al principi es disposava d’un camp d’aprenentatge integrat al mateix edifici, una proposta tota gestionada pel Departament d’Ensenyament, a qui cedíem les nostres instal·lacions per dur a terme les activitats, però de les quals n’eren els totals coordinadors. Aquest projecte, però, es va suprimir amb la crisi i se’ns va encomanar a nosaltres, si no recordo malament, des del 2013, que gestionéssim també les activitats amb les escoles de Catalunya. L’any passat ja vam rebre gairebé 3000 escolars però, a banda, altres grups de persones d’un perfil més adult que també van sumar, durant la temporada passada, fins a 1000 o 1300 visitants més.

Quina és la franja temporal on el centre treu més rendiment?

Definitivament, els caps de setmana són els pics de visitants. A grans trets, sí que és cert que la vessant més turística és més manifesta a l’estiu, que fins i tot el Parc obre, durant dues setmanes, de dimarts a diumenge. Tanmateix, franges temporals com Setmana Santa, o bé ponts com el d’octubre i Tots Sants, suposen les dates de més alta ocupació al Parc. Així doncs, a l’estiu, com que el marge temporal és gran, la sensació d’angoixa no és tan pronunciada com durant la tardor, quan les temperatures idònies, els cicles de concerts i el festival d’astronomia conviden a unes demandes d’ocupació brutals en un marge d’hores molt inferior.

El COU presenta una cartellera renovada i innovadora respecte els darrers anys? I de quina manera?

Cada any procurem incorporar nous continguts o, fins i tot, noves instal·lacions. L’any passat vam posar en marxa el Telescopi Assumpció Català i, enguany, el 31 de març estrenem una nova pel·lícula de sessió nocturna. Es tracta d’una producció anglesa criticada molt positivament i oferta en 3D al planetari, únic al món que està alhora habilitat per obrir-se al cel i oferir continguts 3D. Els planetaris del Cosmo Caixa i del Tibidabo són els altres exemplars a espanyols que també ofereixen 3D. D’altra banda, estem treballant per aconseguir tenir una exposició permanent nova, la qual cosa suposa un gran sacrifici perquè vol dir remodelar tot l’edifici d’exposicions, però hem d’estudiar bé els continguts per veure si això és viable. Aquesta faceta, des de l’inici del Parc, és l’única no renovada, així que és el repte pendent que ens queda per complir.

I ja per acabar, PAM i COU projectes amb llarga vida per endavant?

Tant de bo, el nostre objectiu de cara al futur és seguir reafirmant-nos com una referència mundial. Aquí al PAM i al Centre d’Observació de l’Uunivers (COU) hem acollit congressos internacionals, hem rebut visitants de tot el món i disposem d’un equipament potentíssim que ens obre les portes a propostes ambicioses que ens han situat en aquesta posició referent a escala internacional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s