Jordi Portell: “La missió Gaia suposarà un abans i un després en la concepció de la nostra galàxia”

Daniel Dorado, Barcelona – Parlem amb en Jordi Portell, un dels caps del grup d’enginyers de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) implicats a la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA). L’objectiu de la missió és  crear el mapa més precís fins ara de la Via Làctia a partir de l’exploració d’aproximadament mil milions d’estrelles (1% del total de la galàxia). Concretament, el paper d’en Jordi Portell, coordinador delegat de la Unitat de Tecnologia de l’ICCUB i membre de la missió Gaia des de l’any 2005, així com de l’equip d’enginyers barcelonins recau al processament de les dades que el satèl·lit llençat a l’espai el passat 2013 envia de forma constant a la Terra.

 

EntrevistaJordiPortell.png
Jordi Portell: “L’equip de Barcelona és tan potent que la ESA ens ha proposat tasques de la missió Gaia que li corresponien a uns altres països”

Hem sabut que el paper que juga vostè a la missió és la d’un dels caps d’enginyeria de l’equip barceloní de la missió Gaia. Què implica ben bé aquest rol? D’altra banda, l’ostentà vostè des de l’inici del projecte? Què diferencia el seu paper del de la resta d’enginyers?

La feina seria bàsicament coordinar i supervisar els diversos enginyers que està treballant per la missió aquí a Barcelona. El consorci de processat de Gaia en general és un entorn multidisciplinari format per científics, enginyers, programadors… On podem distingir la vessant de ciència i la d’enginyeria. Pel que fa a l’enginyeria, branca a la qual em dedico, tenim a Barcelona un equip d’uns 12 enginyers aproximadament que duen a terme diverses tasques de programació, execució dels sistemes per fer el processament de dades, i la meva tasca juntament amb la de l’altre cap d’enginyeria, Javier Castañeda (cap del Centre de processat de dades a Barcelona), és conjuntament amb aquests mateixos enginyers i coordinar les tasques de desenvolupament i execució dels programes. És un lloc de continuïtat perquè vaig ser dels primers enginyers que va contractar l’equip Gaia de Barcelona el 2005.

Documentant-nos per la xarxa hem vist que, des del 2007, vostè és el gestor científic del projecte GOCA, algoritme òptim de compressió de dades per la missió Gaia. Si vostè hagués d’explicar quina és la seva tasca a un desentès de la missió, com li descriuria?

Va ser un projecte concret d’un any dins del marc de Gaia també. Amb missions espacials hi ha dues vessants: la vessant exterior a la Terra i la vessant d’explotació científica i de processat i gestió de dades a la Terra. GOCA anava dedicada a la primera vessant que comentava. Gaia va ser una missió molt exigent en un primer moment quant a volum de dades que enviava el satèl·lit al a Terra i la seva complexitat. Per aquesta raó, l’Agència Espacial Europea va veure que no s’assolien els nivells de compressió que es necessitaven amb els algoritmes emprats en aquell moment i per això va presentar el contracte GOCA (Algoritme Òptim de Compressió de Dades per Gaia). El seu objectiu era definir, implementar i validar un algoritme que donés els millors nivells de compressió possible pel satèl·lit per tal de poder descarregar tot el volum de dades que s’espera de la missió. Com a resultat, es va desenvolupar aquest algoritme exprés per Gaia i el resultat va ser bastant interessant.

Com és possible reconstruir la evolució de la Via Làctia a partir de la missió Gaia?

Tot està basat en modelat matemàtic, físic, astrofísic, de com es comporten les estrelles i de com es comporta la galàxia en general. Es prenen mesures d’una mostra suficientment representativa de la galàxia que potser representa senzillament un 1%, una xifra superior al percentatge anterior a partir del qual es van començar a desenvolupar models (0.001% – Hipparcos). Ara, gràcies a Gaia, ja estem al nivell de l’1-2% de la galàxia, quantitat que ens permet juntament amb el període temporal durant el qual es mesuren les estrelles, fa que aplicant els modelats matemàtics i astrofísics adequats puguis estendre aquest comportament a milions d’anys.

J. Portell: “Es preveu que puguin haver extensions i missions de la mateixa mida que Gaia i fins i tot majors a partir del 2030”

Dilluns passat vam entrevistar en Josep Manel Carrasco i ens va confirmar que, en principi, la missió Gaia ha de tenir una durada mínima de cinc anys, tret de possibles extensions. A dia d’avui, quines són les possibilitats reals que Gaia esdevingui la mare de futures missions i de quins tipus de missions estaríem parlant?

Sí, de fet justament fa poc va haver-hi una notícia que ens indica que en un futur, quan acabi la missió Gaia el 2022 i es finalitzi tot el processament de dades i la publicació del catàleg final de la missió aproximadament el 2025, es preveu que pugui haver més extensions i missions de la mateixa mida o fins i tot més grans al voltant dels anys 30. Realment creiem que tal i com en el seu moment Hipparcos va ser un precedent molt important, estem convençuts que Gaia suposarà un avanç i un després sobre la concepció que tenim de la Via Làctia molt més gran que el seu predecessor. Gaia està fent un cens galàctic amb l’espectre òptic, altres possibles missions podrien dedicar-se a altres bandes de l’espectre com l’infraroig, raigs X, raigs gamma, o raigs ultraviolats per arribar a aquelles zones a les que Gaia no pot arribar.

Hem llegit a una entrevista amb Jordi Torra, investigador de l’equip de Gaia a Barcelona, que la participació espanyola a la totalitat del projecte és d’un 11%, mentre que la participació a la ESA en general és del 8%. Ens podria explicar quin és el motiu pel qual España té més participació a aquesta missió i quin és el paper que té l’ICCUB a aquest 11%?

El fet de tenir una major participació en aquesta missió concreta ve condicionat per aspectes històrics. Com que l’equip Gaia de la Universitat de Barcelona a partir de mitjans dels anys 80 ja va començar a participar al projecte Hipparcos existeix tot un coneixement aquí a la casa que va donar peu a que les aportacions espanyoles a la missió fossin més grans a les que es van preveure en un principi. De fet, una vegada es va enlairar la missió, la ESA va veure que els equips d’enginyeria i científics d’aquí són molt potents i donen tants bons resultats que ha fet que s’hagin assumits unes responsabilitats que estaven assignades a altres països però que a Barcelona es duien a terme millor que als actors originals que tenia la missió assignats. Un exemple és la llista final dels objectes del catàleg que va ser assignada a Itàlia i que finalment es va acabar obrint un contracte per part de l’Agència Espacial Europea per un equip d’enginyeria que treballen a l’ICCUB.

A la cloenda de l’ICCUB Winter Meeting vostè va exposar diversos projectes en que treballa l’Institut. Més enllà del ja nombrat projecte Gaia, crida l’atenció la innovació en l’Observatori de rais Gamma de Txerenkov. Vostè va parlar de la incorporació de tres xips de darrera generació per a la millora de la imatge i la recepció. Pretén ser un mètode pioner de cara al futur i a altres observatoris d’arreu del món?

Els xips en concrets s’utilitzaven per la gestió de dades dels receptors de raigs gamma. En l’astronomia l’observació mitjançant els raigs gamma és relativament nova i és un tipus molt complicada de dur a terme ja que és indirecta. Els xips són fets a mida per aquest projecte en concret però el coneixement que s’ha adquirit al desenvolupar aquests xips pel projecte es pot aplicar alhora per altres iniciatives. Altres entorns on es necessitin grans velocitats de processat en temps real de les mesures dels instruments o, directament, altres mesures de gestió de raigs gamma com física d’altres energies en un entorn terrestre podrien beneficiar-se d’aquests xips.

Sovint l’astronomia es planteja com l’observació del cel i les estrelles. Recreant-nos en l’ICCUB Winter Meeting, vostè va parlar del software Penélope, un programa informàtic que té aplicacions des de l’àmbit de l’espectrometria fins a usos mèdics. Com definiria la importància d’una disciplina com l’astronomia en la societat actual?

L’objectiu principal de l’astronomia és el coneixement humà, l’afany de coneixement i la curiositat, però al cap i a la fi els beneficis que té l’astronomia sigui directa o indirectament per tots aquests desenvolupaments tecnològics que necessita l’astronomia per dur a terme les observacions i experiments recauen directament a la societat. Per exemple, alguns dels desenvolupaments tecnològics que s’han elaborat per Gaia han donat lloc a nous productes o solucions aplicades a la societat o bé han tingut un benefici econòmic per la societat que ha suposat un retorn en forma de contractes industrials i beneficis per les empreses i instituts de recerca. És a dir, l’astronomia té aquests tres retorns principals: el coneixement científic com a tal, l’aportació de nous productes o solucions aplicables al dia a dia com el GPS o sistemes de processament de dades, o bé el retorn en forma de contractes industrials o beneficis pels instituts de recerca.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s