L’astronomia en clau de dona

Sergi Laliga, Universitat Autònoma de Barcelona – “Aquesta és una història que comença fa milers d’anys, potser centenars de milers, quan les nostres avantpassades amb “a” van mirar el cel i es van preguntar què hi havia. És una història que ressona un xic a amargor, perquè les dones han hagut d’enfrontar-se sempre a molts obstacles per desenvolupar el seu coneixement.” Una història en femení que repassa la trajectòria d’il·lustres científiques mancades de reconeixement.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la Universitat Autònoma de Barcelona acull l’exposició “Amb A d’Astrònoma”. Organitzada per la Sociedad Española de Astronomía (SEA), la mostra itinerant s’ha exposat a universitats d’arreu del país i està disponible a la Facultat de Ciències i Biociències fins al 13 de març. Composta per 13 panells, l’exposició enumera els descobriments i trajectòries de 45 científiques – des del s. II fins a l’actualitat – en els diferents àmbits de l’astronomia. D’entre els aspectes repassats, l’exposició abasta des de la composició de les estrelles i la posició dels planetes, fins a la composició de l’Univers, tots ells marcats per noms de científiques i investigadores.

ipp
L’exposició consta de 13 panells i està situada a la Facultat de Ciències i Biociències de la UAB
Una estrella amb nom de dona

El Sol és un dels grans destacats de l’exposició. 5.000 milions d’anys – aproximadament – després del seu naixement, s’han anat descobrint les seves dinàmiques i els seus efectes sobre el nostre planeta. Gran part d’aquestes troballes s’han dut a càrrec de dones, dones que han caigut en l’oblit. Charloote Moore Sittley i Annie Scott Dill són dos dels noms destacats en aquest àmbit. La primera d’elles va ser pionera en l’estudi de les taques solars i l’efecte que tenen, a nivell orgànic, sobre la Terra. I la segona va descobrir els canvis solars i les conseqüències directes d’aquest sobre els planetes del Sistema Solar, especialment a nivell climàtic.

Dos coneixements essencials, d’entre molts altres, per a entendre el funcionament de la nostra galàxia i dues personaltats “ignorades” davant la magnitud de la seva feina.

Les matemàtiques i la descoberta (amb a) de l’Univers sota el vel masculí

A banda de les contribucions, ja esmentades, de la dona en la investigació del Sol, el rol femení s’ha estés més enllà de l’astre. El cas més destacat és el de Caroline Herschell, astrònoma per tradició familiar i descobridora d’Urà, juntament amb el seu germà William. Tot i no atribuir-se els mèrits de la troballa del setè planeta del Sistema Solar, Caroline Herschell va descobrir vuit cometes que actualment reben el seu nom. L’aspecte matemàtic és l’altre punt destacat de l’exposició, especialment en calcular l’edat de l’Univers. El creixement de les galàxies es calcula amb la constant de Hubble, descobriment que s’atribueix al científic Edward Hubble. El valor de la constant va ser descobert per Weedy Freeman, que després de deu anys d’investigació va fixar-ne un valor i va calcular per primera vegada l’edat de l’Univers (13.700 milions d’anys).

Una crida al reconeixement

“Amb A d’Astrònoma” es presenta com una exposició científica, destinada a la divulgació i al reconeixement de la labor femenina en un sector marcat per grans noms com Kepler, Newton o el ja mencionat Hubble. Tanmateix, l’exhibició adquireix un cert aire reivindicatiu i d’empoderament, tancant la mostra de panells amb una crida encarada un futur d’igualtat, un futur on l’astronomia retorni als seus orígens etimològics i pugui tornar al gènere femení.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s